Emotiva i necessaria crònica sobre l´infern que pateixen els refugiats, i la gent que els ajuda (socorristes, voluntaris,…) en el seu periple de fugida dels seus paÏssos en guerra i en la difícil entrada a Europa.
Arantxa, que es amiga meva i em va regalar el llibre, viu en primera persona aquest drama humà, treballant com a periodista a peu de platja, donant testimoni, i veient-se involucrada en situacions de vida o mort.
Es un llibre de denuncia que posa sobre la tau el tracte inhumà que, sobre tot els governs, dispensan a gent que està patint de veritat, i que necessiten ajuda urgent. Aquesta ajuda es dispensada finalment pels voluntaris amb un esperit realment altruísta i generós, que a més, es dificultat i entorpit pels propis governs, que veuen aquestes organitzacions humanitàries amb desconfiaça.
Estil periodistic, però amb subjectivitat i emoció, i fugint dels tòpics.
Febrer, 2017
Deja una respuesta