Proposta potent, intensa, temperamental i rabiosa.
Un punt de partida que comença a ser un patró- la fugida de la protagonista cap a l’entorn rural a la recerca d’inspiració per escriure una novel·la- aviat dona pas a una sèrie d´esdeveniments dramàtics que capgiren els plans de la protagonista i el curs que semblava prendre el relat. «Sola» és una novel·la intimista, però força dinàmica, on passen coses -sempre en l’àmbit de les misèries humanes i de les fluctuacions emocionals-.
Més que en els seus motius principals –desarrelament, introspecció, abúlia, solitud… vells coneguts-, la força del llibre rau en el seu estil: encès, arravatat, eloqüent, apassionat, ple d´expressions orgàniques i originals, sensuals i violentes entre la fúria i la tendresa.
345 «Agafaria una de les botifarres i la bufetejaria fins a deixar-la estesa a terra, amb el seu davantalet blanc i immaculat i la cara de pagesa russa, li pessigaria les galtes fins que li sortissin hematomes»
78 «Expirar a poc a poc, com si li bufés la cara a un nadó acalorat»
Té una mica de tot: intimitat i franquesa, evocació, vehemència, estranyament, visceralitat, una certa erudició poliglota una mica perillosa i un recurrent joc metaliterari que dona lloc a valuoses reflexions sobre l´escriptura, no exemptes de sarcasme
57 «Més dubtes tinc que el text s’aguanti, que els personatges siguin prou rodons, que l’acció estigui ben dosificada per mantenir l’expectativa. M’adono que tot plegat és una llarga explicació, que els protagonistes no evolucionen»
M´ha sorprès el gran nombre de paraules que he hagut de cercar (el meu català és una mica de nivell C, com es va fent evident): engavanyar, esgarriat, niar, malxinat, tentines, bonior, garlaire, llambordes, ranca, llambregar, esbatanada, escateix, congriar, cuirassat…
Libros del Asteroide l´ha fitxat per la versió en castellà; no em sorprèn pas i em sembla que és molt adient amb el seu catàleg. M´agradarà veure com s´ho han fet amb la traducció.
Penso que pot agradar a qui hagi gaudit amb «Aprendre a parlar amb les plantes» i «Un amor»; tenen en comú la temàtica entre el dol i l´apatia i un discurs personal i punyent.
19 «Jo he assentit com un xaiet»
40 «Ens hem amistançat amb les ratotes que habiten dins de l’altre, de tant en tant les fem estirar-se al divan i vomitar totes les porqueries que s’han empassat: trossots colossals de vida que han arreplegat a les clavegueres de l’ànima»
63 “De tant en tant, el Flavi em deixava anar alguna paraulota de les que fan venir trempera filològica -«es perdé per l’afrau», deia- i feia una pausa dramàtica per deixar-m’ho pair»
77 «A quarts de deu l’univers i ja funciona a tota màquina: brunzits frenètics, fulles fotosintetitzant-se, espàrrecs oferint-se’m impúdicament pels marges»
113 «Es col·loca un somriure afable per tranquil·litzar-me: li deuen haver dit que soc una histèrica
117 «Si estic sola la tristesa la tinc confinada, però si hi ha algú altre em desbordarà»
125 «Per què rere tot plegat jo intuïa un futur patiment que em faria davallar als inferns -l’ amor, sicari de la serenitat, encebador de paranoies»
137 «La cua de l’atur avança a pas religiós, i tots els que anem a combregar mirem a terra, concentrats en els nostres pecats, esperant que ens donin l’hòstia perquè se’ns fongui a la boca i puguem viure en pau un altre mes»
180 «Matar el temps, l’assassinat més atroç de tots, deia el pare»
267 «Vulkànov deia que fer somiar als personatges és un recurs gratuït, un truc de mag aficionat»
289 «… que ho havia vist tot a través dels meus ulls. Porcota, em deia, que ja no et recordes de mi?»
343 «Va cap al taulell bressolant tot de botifarres igual que a un nadó, les tirallongues de carn se li despengen per sobre els braços, li rellisquen entre els dits molsuts»
«I aquesta nit, a l’esvoranc del crani se m’hi han congriat massa quimeres en estat de putrefacció»
350 «He arrencat el motor i he desfilat a poc a poc pel passadís solemne que formaven els arbres, un cotxe fúnebre amb les despulles d’una amistat. El dia no es decidia a aixecar-se, núvols densos, llum d’eclipsi»
360 «Voldria fer-me la morta, com quan imaginava de petita que entraven lladres a casa o que em trobava en mig d’un camp de batalla»
Edicions Proa. 8.4
Intriga psicológica i rural.
La Floresta, dilluns 10 de gener, 2022
«Sola» Gurt, Carlota
Propuesta potente, intensa, temperamental y rabiosa.
Un punto de partida que comienza a ser un patrón- la huida de la protagonista hacia el entorno rural en busca de inspiración para escribir una novela- pronto da paso a una serie de eventos dramáticos que cambian los planes de la protagonista y el curso que parecía tomar el relato. «Sola» es una novela intimista pero bastante dinámica, donde ocurren cosas -siempre en el ámbito de las miserias humanas y de los altibajos emocionales-.
Más que en sus motivos principales –desarraigo, introspección, abulia, soledad…viejos conocidos-, la fuerza del libro radica en el estilo: encendido, arrebatado, elocuente, apasionado, lleno de expresiones orgánicas y originales, sensuales y violentas entre la furia y la ternura.
«Cogería una de las morcillas y la abofetearía hasta dejarla tendida en el suelo, con su delantal blanco e inmaculado y la cara de campesina rusa, le pellizcaría las mejillas hasta que le salieran hematomas»
«Expirar despacio, como si le soplara la cara a un bebé acalorado»
Tiene un poco de todo: intimidad y franqueza, evocación, vehemencia, extrañamiento, visceralidad, cierta erudición políglota algo peligrosa y un recurrente juego metaliterario que da lugar a valiosas reflexiones sobre la escritura, no exentas de sarcasmo
«Más dudas tengo que el texto se aguante, que los personajes sean suficientemente redondos, que la acción esté bien dosificada para mantener la expectativa. Me doy cuenta de que todo es una larga explicación, que los protagonistas no evolucionan»
Me ha sorprendido el gran número de palabras que he tenido que buscar (mi catalán es un poco de nivel C, como es evidente).
Libros del Asteroide la ha fichado por la versión en castellano; no me sorprende y me parece muy adecuado para su catálogo. Me gustará ver cómo se lo han hecho con la traducción.
Pienso que puede gustar a quien haya disfrutado con «Aprender a hablar con las plantas» y «Un amor»; tienen en común la temática entre el duelo y la apatía y un discurso personal y desgarrador.
Libreta de lecturas 