L´amo és K, cap de l´editorial on treballa el Ludvik Slaby, un pobre home –víctima de “la pluja seca de la crisi del sistema”- a qui farà parar boig amb el seu despotisme cruel i arbitrari capaç de frustrar la vocació més entusiasta. Qualsevol brot de creativitat o inventiva serà sistemàticament reprimit al marge de la seva viabilitat comercial o artística. El sotmetiment a la voluntat de K és el Primer Manament i única directriu, i aquesta és la lliçó pel Slaby, qui aprendrà a renunciar a les seves aspiracions laborals i fins i tot a la seva dignitat en un procés de domesticació abjecte i absurd, que té una part de simbòlic (el món capitalista empresarial) i una altra de ben concreta (el negoci editorial).
Un llibre estimulant i diferent. Malintencionat, pervers; una sátira tragicómica ferotge i amarga, desesperant, kafkiana a tope, curulla d´humor negre. Em sembla molt gracios, tot i que en realitat és força depriment. És un llibre per llegir en silenci, amb certa concentració a fi de connectar amb el seu estil obsessiu, musical, repetitiu, exagerat, ple d´imatges diabòliques de malson, de connotacions de tota mena –polítiques, literàries, sexuals-, al voltant de l´anihilament progressiu i sembla que irrevocable del nostre protagonista i la descomposició dels seus ideals.
Un bany de realitat i de frustració molt divertit.
Malauradament, crec que encara no hi ha traducció al castellà.
31 «aquella estranya entrega absoluta que inunda el cor del nou assalariat, que com un gos recollit de la cuneta de la crisi del sistema faria qualsevol cosa per ser apreciat primer per la seva obediència i després per la seva suspicàcia, entrega i experiència»
40 «Quan m’havia d´alliçonar doblegava el canell, mig tancava els ulls, arquejava les celles, obria aquella línia recta i aleshores apareixien centenars de dentetes amuntegades com si fossin vagons d’un tren descarrilat»
182 «hauria d’entregar-me a la mentida i a l’ambigüitat, amb tota la despesa d’energia mental que implica mentir bé, energia que jo evidentment no posseïa, de manera que quan algú demanava per K començava a balbucejar i a fer-me el curt de gambals, és a dir, a destruir-me encara més»
43 «Preguntar-se la raó per la qual no era K qui agafava el telèfon si tan ineficient era jo seria com preguntar-se per què no corre el genet en lloc del cavall. Jo era el cavall de K, seva era la meva veu, seva la meva intel.ligència, seus els meus gestos i els meus reflexos, seva la meva simpatia. Seu era jo»
49 «M’olorava que alguna veritat retorçada s’amagava darrere d’aquella confessió melodramàtica»
52 «que la literatura era un vàlium o un amic que et parla però que també sap callar i escoltar i deixar-te en pau, que la bona literatura esclata a dins»
55 «ja havia capit que la meva missió era l’obediència estricta els manaments canviants de K, la interpretació precisa de la seva arbitrarietat i la traducció de les seves vulgaritats i impertinències en una simfonia amable i virtuosa que seduís la classe periodística, la casta llibretera i la massa informe de lectors’
71 «K no sap elogiar una cosa sense menysprear-ne una altra. Aleshores el Primer Hàmster comença la seva comèdia esperpèntica i hipermotivada d’infermer obligat a mostrar-se alegre mentre neteja al cul d’un ancià»
73 «La premsa és una floreta fràgil, que s’ha de cuidar, regar de tant en tant, sense passar-se, ser amable. La premsa és una floreta que nota l’estat anímic del jardiner i si aquest està enervat i és brusc o maleducat la floreta es panseix i ja no t’estima»
103 «I el repòs derivava gradualment en gratitud vers K per no haver de carregar amb la responsabilitat de provocar la seva ira i de mica en mica vaig anar esdevenint un país colonitzat content d’haver estat colonitzat»
106 «Vyko era un autèntic adulador, un d’aquells éssers dedicats a impedir que et coneguis a tu mateix lloant les teves qualitats per sobre del que et mereixes fins a aconseguir que t’ofeguis amb el teu propi ego»
128 «¿Publicava per poder llegir-se, per poder veure reflectida la seva baixesa en la més alta literatura?»
134 «El meu lema seria un ‘sí a tot’ tot acrític, entusiasta i dement»
192 «Em va mirar els ulls, finestres obertes de bat a bat a la meva ànima negra amb descomposició que ningú plorava, i va adonar-se que sota el meu esperit festiu hi havia una tristesa inconsolable i una fúria secreta»
210 «Vaig girar la clau al pany i vaig connectar els ploms i vaig sentir totes les màquines com es deixondien fent girar les seves bobines»
L´altra editorial. Un 8.5
Sàtira burocrática
Dilluns, 14 de febrer, 2022
El amo es K, jefe de la editorial donde trabaja Ludvik Slaby, un pobre hombre –víctima de “la lluvia seca de la crisis del sistema”- a quien volverá loco con su despotismo cruel y arbitrario capaz de frustrar la vocación más entusiasta. Cualquier brote de creatividad o inventiva será sistemáticamente reprimido al margen de su viabilidad comercial o artística. El sometimiento a la voluntad de K es el Primer Mandamiento y única directriz, y ésta es la lección para Slaby, quien tendrá que aprender a renunciar a sus aspiraciones laborales e incluso a su dignidad en un proceso de domesticación abyecto y absurdo, que tiene una parte simbólica (el mundo capitalista empresarial) y otra muy concreta (el negocio editorial).
Un libro estimulante y distinto. Malintencionado, perverso; una sátira tragicómica feroz y amarga, desesperante, kafkiana a tope, rebosante de humor negro. Me parece muy divertido, aunque en realidad es bastante deprimente. Es un libro para leer en silencio, con cierta concentración a fin de conectar con su estilo obsesivo, musical, repetitivo, exagerado, lleno de imágenes diabólicas de pesadilla, de connotaciones de todo tipo -políticas, literarias, sexuales-, alrededor del aniquilamiento progresivo y parece que irrevocable de nuestro protagonista y de la descomposición de sus ideales.
Un baño de realidad y de frustración muy divertido.
Desgraciadamente, creo que aún no existe traducción al castellano.
Libreta de lecturas 