Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar

“Els nois” Sala, Toni

Un accident de trànsit amb dos joves morts, dos germans de Vidreres, un poble vingut a menys, colpejat per la crisi –com gairebé tots-, i ara, per la tragèdia.

“Els nois” és una bona novel.la coral on quatre personatges amb diferent grau de relació amb els morts orbiten al voltant de la desgracia i són retratats en tota la seva cruesa, amb tots els dimonis interiors i exteriors treballant a ful, sense compassió: un senyor gran, treballador del banc, confús i estranyament fascinat per l´escenografia de l´accident, un camioner violent i putero, la xicota d´un dels germans morts, i un conegut d´aquesta, aspirant a artista multidisciplinari i morbós.

Llibre estrany, de mal rotllo, amb un ritme accelerat, nerviós, febril i un clima opressiu, malsà, amenaçant, ple de detalls desagradables. No saps bé on vol anar a parar. No et va donant el que esperes; més aviat va exsudant porqueria, triant el pitjor de cadascú i trencant expectatives amb els canvis de pla.

El tema de fons de la crisi (ja no sé quina…) m´ha fet recordar lectures recents com “Noruega”, “Sur” o algunes de Chirbes i, pel tractament (la perspectiva de diferents protagonistes envers un mateix fet traumàtic), m´ha fet pensar en “Rewind”


24 «I després calculaven què s’haurien perdut si s’haguessin mort joves com ells, i procuraven no enganyar-se i decidir si havia o no havia valgut la pena viure un cop passada la joventut»

102 «Tothom aixeca barreres contra els mals del món. Tots esperem la mort cada dia sense desesperar-nos.

105 » … va pensar que si l’amo se n’havia anat ella podia endur-se el gos a casa, donar-li uns últims dies d´analgèsics i amor, aquella bèstia havia passat pel món sabent tan poc del que tenia de bo, sobrevalorant les engrunes d’ afecte que el vell li hagués pogut donar»


L´Altra Editorial. Un 8.

Crònica social tràgica

La Floresta, dissabte 24 de desembre, 2022

“Los chicos” Sala, Toni

Un accidente de tráfico con dos jóvenes fallecidos, dos hermanos de Vidreres, un pueblo venido a menos, golpeado por la crisis -como casi todos-, y ahora, por la tragedia.

“Los chicos” es una buena novela coral donde cuatro personajes con distinto grado de relación con los muertos orbitan en torno a la desgracia y son retratados en toda su crudeza, con todos los demonios interiores y exteriores trabajando a ful, sin compasión: un señor mayor, trabajador del banco, confuso y extrañamente fascinado por la escenografía del accidente, un camionero violento y putero, la novia de uno de los hermanos muertos, y un conocido de ésta, aspirante a artista multidisciplinar y morboso.

Libro extraño, malrrollero, con un ritmo acelerado, nervioso, febril y un clima opresivo, malsano, amenazante, lleno de detalles desagradables. No sabes bien dónde quiere ir a parar. No te va dando lo que esperas; más bien va exudando porquería, eligiendo lo peor de cada uno y rompiendo expectativas con los cambios de plano.

El tema de fondo de la crisis (ya no sé cuál…) me ha hecho recordar lecturas recientes como “Noruega”, “Sur” o algunas de Chirbes y, por el tratamiento (la perspectiva de diferentes protagonistas hacia un mismo hecho traumático), me ha hecho pensar en “Rewind”

Anuncio publicitario

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: