(En castellano más abajo)
Recordo amb afecte (i nostàlgia) les classes de teoria de la crítica literària en què es debatia interminablement sobre la definició de literatura: què és el que converteix un text qualsevol en literari? Depèn del mateix text o hi ha altres factors en joc?
Revisc ara aquestes inquietuds gràcies a la feliç troballa d’aquest petit assaig, tan accessible i farcit d’exemples i anècdotes, que intenta respondre a aquestes qüestions, malgrat que mai no s’acaben de tancar del tot.
Així, durant la primera meitat, s’ocupa d’aquesta definició, desmuntant amb senzillesa les teories estructuralistes i formalistes (que posen tot l’accent en les propietats intrínseques de l’obra) per propossar un enfocament relativista (que mostra com pot variar la percepció d’un text segons el receptor, el moment o el context) mentre mira d’anar traient conclusions.
La segona part s’ocupa dels gèneres, tema que, tot i no resultar-me igual de seductor, pren volada gràcies als exemples que posa, i que esdevenen petits comentaris de text molt encertats i il·lustratius. És un llibre que vaig agafar de la biblio (com quasi tots) però que m’agradaria tenir per repassar i consultar.
16 «que tot allò a què la imaginació és capaç de donar forma bella reclama un estatut de veritat, malgrat no tingui existència física (…) voluntària suspensió de la incredulitat»
29 «desautomatització, i és el concepte clau de tot el formalisme»
32 «la poesia és la llengua en la seva funció estètica»
40 «Perquè bàsicament fa insostenible la pretensió de definir la literatura només amb criteris lingüístics, i demostrar que cap mena de desviació (respecte al llenguatge científic, o al col·loquial) no explica satisfactòriament la naturalesa del text poètic»
76 «La poesia compensa la brevetat amb una exigència inversament proporcional»
78 «el poeta fixa aquell moment en què sobtadament ha fet algun descobriment extraordinari per la seva comprensió del món»
85 «la versemblança acumulada per unes informacions no del tot rellevants que avalen, però, la realitat d’allò narrat»
87 «El primer cop de llegir una novel·la, el desig de saber què passarà esborra tota consideració reposada: la urgència ens fa afanyar-nos»
89 història i trama «la trama és una desautomatització de la història (…) és la presentació d’aquells esdeveniments però tal com els trobem al text»
Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 8.5
Teoria literària
La Floresta, jueves 16 de mayo, 2024
«Primera lección sobre literatura»
Recuerdo con cariño (y nostalgia) las clases de teoría de la crítica literaria en las que se debatía interminablemente sobre la definición de literatura: ¿qué es lo que convierte un texto cualquiera en literario? ¿Depende del mismo texto o hay otros factores en juego?
Revivo ahora estas inquietudes gracias al feliz hallazgo de este pequeño ensayo, tan accesible y repleto de ejemplos y anécdotas, que intenta responder a estas cuestiones, aunque nunca se acaben de cerrar por completo.
Así, durante la primera mitad, se ocupa de esa definición, desmontando con sencillez las teorías estructuralistas y formalistas (que ponen todo el acento en las propiedades intrínsecas de la obra) para proponer un enfoque relativista (que muestra cómo puede variar la percepción de un texto según el receptor, el momento o el contexto) mientras trata de ir sacando conclusiones.
La segunda parte se ocupa de los géneros, tema que, a pesar de no resultarme igual de seductor, toma vuelo gracias a los ejemplos que pone, y que son pequeños comentarios de texto muy acertados e ilustrativos. Es un libro que cogí de la biblio (como casi todos) pero que me gustaría tener para repasar y consultar.
Libreta de lecturas 
Deja un comentario