Col·lecció de enginyosos relatos de ciència-ficció que plantegen qüestions ètiques i paracientífiques al voltant d´un futur pròxim i de la relació dels humans amb la tecnologia. Tot i partir d´una exposició clara i comprensible, t´obliga a reflexionar amb els interrogants que suggereix.
El fet que estigui sent un gran èxit editorial permet que lectors no assidus a el gènere el coneguem i ens interessem per ell; per la seva banda, el llibre té un cert magnetisme en els temes i l’estil que pot agradar a molts lectors no especialitzats en la ciència ficció. Crec que tots dos fets es retroalimenten, per bé de el llibre i de tothom, amb la condescendència d’algun purista.
En la meva opinió, té un estil seductor, àgil i dinàmic -fins i tot en aquells relats de caràcter més assagístic-, i arguments amb uns punts de partida d´una notable profunditat intel.lectual i coherència interna que, malgrat la seva publicació fragmentada i dilatada en el temps (prèvia a la compilació d´aquest volum), es comporten amb bona harmonia com a conjunt.
«El mercader i la Porta de l´Alquimista«: aventura de viatges en el temps i les seves contradiccions; el punt diferencial d´aquesta història, és que el viatger no podrà modificar el passat, encara que vulgui.
«Exhalació» : un univers de robots androides on la font de la vida és la diferència de pressió d’aire, que tendeix a igualar-se, la qual cosa significarà la fi del món. «Cada moviment que faig contribueix a la uniformització de la pressió en el nostre univers»
«El que s´espera de nosaltres» proposa l´existència d´un aparell, una mena de joguina innocent, el Predictor, que evidencia la impossibilitat del lliure albir, la qual cosa duu a una extranya desesperació silenciosa a molts dels seus usuaris.
«El cicle de vida dels objectes de software» és un relat més extens sobre la Intel·ligència Artificial, en que descriu unes mascotes virtuals -onda kentukis-, amenaçats per l’obsolescència. Les implicacions d´aquesta nova realitat passen per la consideració de la relació emocional entre persones i robots o la concessió de drets legals a les intel·ligències artificials
«La mainadera automàtica patentada Dacey» tracta d´experiments amb educadors cibernètics.
«El gran silenci» dóna veu a uns lloros intel·ligents que reflexionen sobre l´univers.
«La veritat dels fets, la veritat del sentiment»: de com la tecnologia pot canviar el nostre mode de cognició. El «Remem» és una pròtesi de memòria, que enregistra tot el que veiem i ens ho reprodueix quan ho necessitem, premissa que dóna peu a una sèrie d´elegants elucubracions sobre el record i sobre l´escriptura (com a antecedent del que seria una prótesi de memoria):
«I vet aquí la línia partir de la qual la recerca de la veritat deixa de ser un bé en si mateix»
«El que vull dir no ho oblido, però potser sí que oblido quina és la millor manera de dir-ho (…) El fet d´escriure les paraules no em serveix només per recordar. M´ajuda a pensar»
«em faltaria el nucli a l´entorn del qual pogués cristal·litzar la nostàlgia»
«Els records que tenim no són l´acumulació imparcial de cada segon que hem viscut; són el relat que hem bastit a partir d´una tria de moments»
«Els antropòlegs us diran que les cultures orals tenen una altra manera d´entendre el passat; per a elles no és tan important que la història sigui exacta com que reafirmi la manera com la comunitat s´entén a si mateixa»
«Òmfal» posa en relació la ciència i la religió, en un curiós relat paracientífic sobre l´origen del món, com si aquest fos relativament recent.
«La frontera on s´aturen els anells de creixement marca el límit del poder explicatiu de les lleis físiques»
«L´angoixa és el vertigen de la llibertat» és el conte que tanca el volum, una història entre psicològica i thriller sobre uns prismes que, en activar-los, obren un univers paral·lel i ens permeten comunicar-nos amb «jos» alternatius
«Si hi ha algú amb qui pots parlar sense fingiments, és amb tu mateix»
«Els experts van provar d´explicar que el procés de decisió humà era clàssic, no quàntic»
Ideal com a revers lúdic dels llibres de Noah Harari.
Ficció especulativa. Maimes editorial i Sexto Piso en castellano. Un 8.
Dilluns, 30 de novembre, 2020
Colección de ingeniosos relatos de #cienciaficcion que plantean cuestiones éticas y paracientíficas en torno a un futuro próximo y a la relación de los humanos con la tecnología. Aunque parte de una exposición clara y comprensible, obliga a reflexionar con los interrogantes que sugiere.
El hecho de que esté siendo un gran éxito editorial permite que lectores no asiduos al género lo conozcamos y nos interesemos por él; por su parte, el libro tiene un cierto magnetismo en los temas y el estilo que puede gustar a muchos lectores no especializados en la ciencia ficción. Creo que ambos hechos se retroalimentan, para bien del libro y de todos, con la condescendencia de algún purista.
En mi opinión tiene un estilo seductor, ágil y dinámico incluso en aquellos relatos de carácter más ensayístico, y argumentos con unos puntos de partida de una notable profundidad intelectual y coherencia interna que, a pesar de su publicación fragmentada y dilatada en el tiempo (previa a la compilación de este volumen), se comportan con buena armonía como conjunto.
«El mercader y la Puerta del Alquimista»: aventura de viajes en el tiempo y sus contradicciones; el punto diferencial es que en esta historia, el viajero no podrá modificar el pasado, aunque quiera hacerlo.
«Exhalación»: un universo de robots androides donde la fuente de la vida es la diferencia de presión de aire, que tiende a igualarse, lo que significará el fin del mundo. «Cada movimiento que hago contribuye a la uniformización de la presión en nuestro universo»
«Lo que se espera de nosotros» propone la existencia de un aparato, una especie de juguete inocente, el Predictor, que evidencia la imposibilidad del libre albedrío, lo que lleva a una extraña desesperación silenciosa a muchos de sus usuarios.
«El ciclo de vida de los objetos de software» es un relato más extenso, sobre la Inteligencia Artificial, que describe unas mascotas virtuales -onda kentukis-, amenazadas por la obsolescencia. Las implicaciones de esta nueva realidad pasan por la consideración de la relación emocional entre personas y robots o la concesión de derechos legales a las inteligencias artificiales.
«La niñera automática patentada Dacey» trata de experimentos con educadores cibernéticos.
«El gran silencio» da voz a unos loros inteligentes que reflexionan sobre el universo.
«La verdad de los hechos, la verdad del sentimiento»: de cómo la tecnología puede cambiar nuestro modo de cognición. El «Remem» es una prótesis de memoria, que registra todo lo que vemos y nos lo reproduce cuando lo necesitamos, premisa que da pie a una serie de elegantes elucubraciones el recuerdo y sobre la escritura (como antecesora de lo que sería una prótesis de memoria):
«Y he aquí la línea partir de la cual la búsqueda de la verdad deja de ser un bien en sí mismo»
«Lo que quiero decir no lo olvido, pero quizás sí que olvido cuál es la mejor manera de decirlo (…) El hecho de escribir las palabras no me sirve sólo para recordar. Me ayuda a pensar»
«Me faltaría el núcleo al entorno del que pudiera cristalizar la nostalgia»
«Los recuerdos que tenemos no son acumulación imparcial de cada segundo que hemos vivido; son el relato que hemos construido a partir de una selección de momentos»
«Los antropólogos os dirán que las culturas orales tienen otra manera de entender el pasado; para ellas no es tan importante que la historia sea exacta como que reafirme la forma en que la comunidad entiende a sí misma»
«Òmphal» pone en relación la ciencia y la religión, en un curioso relato paracientífico sobre el origen del mundo, como si fuera relativamente reciente.
«La frontera donde se detienen los anillos de crecimiento marca el límite del poder explicativo de las leyes físicas»
«La angustia es el vértigo de la libertad» es el cuento que cierra el volumen, una historia entre psicológica y thriller sobre unos prismas que, al activarlos, abren un universo paralelo y nos permiten comunicarnos con «yos» alternativos
«Si hay alguien con quien puedes hablar sin fingimientos, es contigo mismo»
«Los expertos probaron explicar que el proceso de decisión humano era clásico, no cuántico»
Ideal como reverso lúdico de los libros de Noah Harari.
Libreta de lecturas 
Deja un comentario