Muy lejos del cripticismo de algunas de las novelas gráficas que he leído últimamente (Rusty Brown, Clyde Fans…), Persépolis presenta un argumento, desarrollo, dibujos y estilo claro y directo, sin insinuaciones ni sugestiones veladas; aquí es todo muy inequívoco y se entiende perfectamente. La fuerza de esta obra está en la interacción entre el relato histórico y el personal y en sus personajes complejos que experimentan una evolución.
La protagonista y autora (representa que es autobiográfico) es una niña iraní de familia progresista bien situada que asiste y participa en los cambios políticos-sociales que supuso la revolución islámica de 1979. Una revolución que, tras la apariencia de una revuelta social democrática con la idea de derrocar al Sha (que había instaurado cincuenta años atrás una república laica y occidentalizada al servicio de intereses comerciales extranjeros), favoreció en última instancia la toma del poder por las élites religiosas más intolerantes y retrógradas que condujeron hacia el régimen represivo que en la actualidad representa el integrismo islámico (y voy a dejarlo aquí, no se me enfade nadie) y llevaron a la guerra contra Iraq.
Solo por ilustrar ese contexto histórico-social, ya vale la pena, pero lo que le da la humanidad y la verosimilitud es que los personajes, sobre todo el principal, distan mucho de tener una conducta intachable. Marjane es una chica peculiar, de futuro prometedor que se va frustrando con los sucesivos reveses de la vida: su marcha de Irán para ir a estudiar a Austria, acaba siendo un periplo bastante lamentable que la lleva al borde de la indigencia. Marjane acaba siendo una inadaptada allá donde va y a sus fracasos existenciales se suman los sentimentales que también tienen un peso importante en la novela.
Reservoir Books, Un 8.2.
Cómic histórico
Sant Cugat, 25 de marzo, 2021
Lluny del cripticisme d’algunes de les novel·les gràfiques que he llegit últimament (Rusty Brown, Clyde Fans…), Persèpolis presenta un argument, desenvolupament, dibuixos i estil clar i directe, sense insinuacions ni suggestions amagades; aquí és tot molt inequívoc i s’entén perfectament. La força d’aquesta obra està en la interacció entre el relat històric i el personal i en els seus personatges complexes que experimenten una evolució.
La protagonista i autora (representa que és autobiogràfic) és una nena iraniana de família progressista ben situada que assisteix i participa dels canvis polítics i socials que va suposar la revolució islàmica de 1979. Una revolució que, sota de l’aparença d’una revolta social democràtica amb la idea d’enderrocar al Sha (que havia instaurat cinquanta anys enrrera una república laica i occidentalitzada al servei d’interessos comercials estrangers), va afavorir en última instància la presa del poder per les elits religioses més intolerants i retrògrades que van conduir cap al règim repressiu que en l’actualitat representa l’integrisme islàmic (i ho deixaré aquí, que no s´emprenyi ningú) i van portar a la guerra contra l’Iraq.
Només pel fet d´il·lustrar aquest context històric i social ja val la pena, però el que li dóna la humanitat i la versemblança és que els personatges, sobretot el principal, s´allunyen de tenir una conducta irreprotxable. Marjane és una noia peculiar, de futur prometedor que es va frustrant amb els successius cops de la vida: la seva marxa de l’Iran per a anar a estudiar a Àustria, acaba sent un periple prou lamentable que la porta a les portes de la indigència. Marjane acaba sent una inadaptada allà on va i als seus fracassos existencials se sumen els sentimentals que també tenen un pes important en la novel·la.
Libreta de lecturas 
Deja un comentario