Podria ser el biopic d’un milionari en el context del crack del 29, però és molt més que això. «Fortuna» és una novel·la coral exuberant tant a nivell formal com de continguts. Un joc de perspectives molt encertat, una novel·la polifacètica (m’agradava «polièdrica», però ja ho diu a la portada) i sofisticada, una filigrana. Tracta molts temes, a més dels econòmics: anarquisme, música, malalties… tots amb molta emotivitat i sensibilitat.
L’amic @Gonzalolloret ens proporciona una clau important pel que fa al títol, ‘Trust’ en l’original, ja que, efectivament, la confiança (un tema curiós) és un assumpte rellevant en aquest llibre (confiança en el sistema, en l’economia, confiança en la parella, en la família, confiança en la Història, en les històries). I en la mateixa proporció, la desconfiança, que alhora corroeix aquestes institucions i que l’autor aconsegueix inocular al lector mitjançant un hàbil joc de narradors poc fiables.
Ara, una mica d´espoiler, no gaire:
Vaig començar la lectura entusiasmat amb aquesta història d’una parella de milionaris misàntrops i filantrops que organitzen concerts per evitar haver de parlar amb la gent! Totalment abduït per la devastadora malaltia psiquiàtrica de la dona, els símptomes de la mania, i els esforços del protagonista per alleujar-la.
Tanmateix, a partir del segon relat, més esquerp, em vaig perdent amb els paral·lelismes entre les dues històries: dues dones de dos magnats que moren amb dignitat en balnearis europeus…? També em perdo (i m´avorreixo una mica) amb les qüestions financeres i borsàries, temes que es repeteixen al llarg de tota la novel·la, críptics per a mi.
Ja en la tercera part, crec que ho vaig entenent: és la mateixa història, la d’un home que sent un amor abnegat per una dona fràgil, però amb personatges i circumstàncies diferents. Una mica com aquell ‘1234’, una mica empipador, d’Auster?
Però tampoc. De sobte, una dada fa encaixar una nova marxa i fa un salt cap a un nou sentit. I aleshores em recorda a ‘El palacio de la luna’, (molt bo) amb aquell milionari excèntric i capritxós que vol que escriguin la seva vida.
La quarta part és breu i profunda, té alguns passatges molt bonics, a mig camí entre el poema i la gregueria.
Un cop acabat el llibre, no sé bé a quina carta quedar-me. L´he gaudit molt. Em vindria de gust començar de nou.
49 «Llavors es va sentir una mica perversa, presa d’un desig de fer mal. Es va adonar que havia caigut al pou de l’avorriment i que a la superfície hi havia violència»
57 «el senyor Brevoort havia decidit quedar-se per sempre en una terra remota governada per conspiracions ocultes, jerarquies místiques i lleis laberíntiques (…) maldava per entendre les regles que s’havia creat per a si mateix i es perdia a les antinòmies i paradoxes que li emboiraven el cap (…) els pensaments d’ en Leopold es doblegaven i recargolaven en si mateixos»
95 «Havent-me assabentat detalladament de la crisi terrible que sacseja el vostre país des de fa uns quants mesos, penso que el silenci pot ser més pertinent que no pas la música»
97 «va trobar consol en els seus antics costums solitaris, els seus llibres, el seu diari, les seves passejades»
100 «El problema principal era que se sentia incapaç de deixar de tenir aquells pensaments. Les seves especulacions es reflectien l’una en l’altra com miralls encarats, i, sense parar, cada imatge de dins del túnel vertiginós mirava les següents sense saber si era l’original o una reproducció. Això, es deia a si mateixa, era l’inici de la bogeria. Quan la ment esdevé carn per a les seves pròpies dents»
118 «Tot i que el parlava amb una facilitat notable, també tenia vastes llacunes, com sol passar a aquells que han après una llengua pel seu compte sense seguir cap mètode. Com que sovint havia de fer una pausa per trobar circumlocucions i evitar els buits gramaticals i les escletxes lèxiques…»
120 «La Helen encara xerrava sense parar i de forma incoherent, sí, però el fet de no trobar una vegada i una altra la manera de sortir d’aquests laberints verbals l’havia deixat exhausta»
125 «li feia l’efecte com si la ressaca de la malaltia se l’hagués enduta lluny i ella hagués emergit en una riba remota des de la qual el veia només com una silueta»
143 «Durant aquell temps, la senyora Brevoort estava exuberant en el dolor, explorarant totes les possibilitats socials del dol»
244 «Sempre resolia aquestes contradiccions personals amb declaracions universals»
281 «Totes dues teníem un pare autoritari i disfuncional, consumits per dogmes mal concebuts»
316 «El que tenen en comú totes les tendències, branques, i faccions de l’anarquisme -i n’hi ha unes quantes- és l’ oposició a tota forma de jerarquia i desigualtat»
360 «detecten patrons en la psicologia de masses»
373 «-Hi ha un molt millor», va dir un home .»Però és més car». L’acudit em va quedar gravat no tan sols perquè era una visió dràsticament diferent dels utopies del pare…»
374 «Jo era el carrer i al mateix temps era dins d’un espai tancat (…) la sensació d’ opulència me la feia aquesta estranya paradoxa de ser en un espai privat i públic alhora»
399 «El pis tenia un aspecte horrorós. D’una brutícia perillosa i irreversible. Feia pudor de bogeria»
419 «Kitsch (…) Una impostura sentimental per damunt de l’emoció real (…) El kitsch sempre és una forma de platonisme invertit que premia la còpia per damunt de l’arquetip. I en tots els casos està relacionat amb una inflació del valor estètic»
429 «La música va néixer del soroll. Després d’un llarg viatge, torna a casa»
440 «No tinc son. Sempre m’arriba algun soroll exasperant, un record incòmode, un punt delicat, un greuge»
441 «El salt de la percussió a la melodia va fer passar la música de la prehistòria a la història.
Campanes d’os.
Un fèmur devia sonar més greu que una tíbia»
Edicions del Periscopi/ Anagrama
Los ricos también lloran
La Floresta, diumenge 9 de juliol, 2023
Podría ser el biopic de un millonario en el contexto del crack del 29, pero es mucho más que eso. “Fortuna” es una novela coral exuberante tanto a nivel formal como de contenidos. Un muy acertado juego de perspectivas, una novela polifacética (me gustaba “poliédrica”, pero ya lo pone en la portada) y sofisticada, una filigrana. Trata muchos temas: anarquismo, música, enfermedades… todos con mucha emotividad y sensibilidad.
El amigo @GonzaloLloret nos proporciona una clave importante con respecto al título, “Trust” en el original, ya que, efectivamente, la confianza (un tema curioso) es un asunto relevante en este libro (confianza en el sistema, en la economía, confianza en la pareja, en la familia, confianza en la Historia, en las historias). Y en la misma proporción, la desconfianza, que, al mismo tiempo, corroe esas instituciones y que el autor consigue inocular en el lector mediante un logrado juego de narradores poco fiables.
Ahora spoileo un poco, no mucho:
Comencé la lectura entusiasmado con esta historia de una pareja de millonarios misántropos y filántropos que organizan conciertos para evitar tener que hablar con la gente! Totalmente abducido por la devastadora enfermedad psiquiátrica de la mujer, los síntomas de la manía, y los esfuerzos del protagonista por aliviarla.
Sin embargo, a partir del segundo relato, más secote, me fui perdiendo con los paralelismos entre las dos historias: ¿dos mujeres de dos magnates que agonizan con dignidad en balnearios europeos…?También me pierdo (y me aburro un poco) con las cuestiones financieras y bursátiles, temas que se repiten a lo largo de toda la novela, crípticos para mí.
Ya en la tercera parte, creo que lo voy pillando: es la misma historia, la de un hombre que siente un amor abnegado por una mujer frágil, pero con personajes y circunstancias diferentes. ¿Un poco como aquel ‘1234’, un poco aburridote, de Auster?
Pero tampoco. De repente, un dato hace engranar una nueva marcha y da un salto hacia un nuevo sentido. Y entonces me recuerda a ‘El palacio de la luna’, (buenísimo) con aquel millonario excéntrico y caprichoso que quiere que escriban su vida.
La cuarta parte es breve y profunda, tiene algunos pasajes muy bonitos, entre el poema y la greguería.
Una vez terminado el libro, no sé bien a qué carta quedarme. Lo he disfrutado mucho. Me dan ganas de empezar de nuevo.
Libreta de lecturas 
Deja un comentario