Una comèdia-thriller amb portada de còmic que em va cridar l’atenció des del prestatge de «novetats» a la biblio. La troballa de tres cadàvers a l’antic poblat de Son Banya, desperta l’interès d’alguns periodistes del present per entendre què va passar trenta anys enrere quan «La Niña» era la matriarca del poblat i exercia el seu poder amb mà de ferro, amb la connivència dels empresaris chanchulleros i les autoritats municipals.
63 «Diuen ses males llengos que a Son Banya hi ha una gitana que és sa que du tot es maneig i es trull de sa mandanga, tant de sa que se fica pes nas com de sa farina de fer nones»
El joc consisteix a juxtaposar l’esperit salvatge d’aquells vells temps, i els seus personatges una mica Torrente, amb la denúncia del moment actual de saturació turística insostenible. Tot més aviat en plan conya.
Em molesta una mica quan hi ha tants personatges, costa agafar el ritme i ubicar els moments temporals, però, per la resta, és una novel·la força agraïda de llegir, divertida i gamberra, amb un ús exagerat del mallorquí tancat als diàlegs que trobo molt musical. Curiosament, la resta del text fa servir el català central.
92 «Quan arriba el 15 de juny, engega l’aparell d’aire condicionat que té més a prop del seu lloc i amaga el comandament en un fals sostre que hi ha al lavabo d’homes»
112 «i aquell dia hi havia arròs brut i frit de matances»
Una comedia-thriller con portada de comic que me llamó la atención desde el estante de “novedades” en la biblio. El hallazgo de tres cadáveres en el antiguo poblado de Son Banya, despierta el interés de algunos periodistas del presente por entender qué ocurrió treinta años atrás cuando “La Niña” era la matriarca del poblado y ejercía su poder con mano de hierro, con la connivencia de los empresarios chanchulleros y las autoridades municipales.
El juego consiste en yuxtaponer el espíritu salvaje de aquellos viejos tiempos, y sus personajes un poco Torrente, con la denuncia del momento actual de saturación turística insostenible. Todo más bien en plan cachondeo.
Me molesta un poco cuando hay tantos personajes, cuesta coger el ritmo y ubicar los planos temporales, pero, por lo demás, es una novela bastante agradecida de leer, divertida y gamberra, con un uso exagerado del mallorquín cerrado en los diálogos que encuentro muy musical. Curiosamente, el resto del texto utiliza el catalán central.
Llibres del delicte. 7.9
Tragicomedia negra
Sant Cugat, dijous 21 de desembre, 2023
Libreta de lecturas 
Deja un comentario