(EN CASTELLANO MÁS ABAJO)
Tenia força curiositat per aquesta novel·la; el seu plantejament, que jo imaginava una mica «Jesus Christ Superstar» (la recreació del personatge de Jesús obviant la dimensió divina) és un tema que em crida l´atenció.
Ha complert les meves expectatives a mitges, ja que, en realitat, és un llibre breu, lleuger i poc pretensiós que està més a prop d’un divertiment que d’una crítica o estudi seriós. No em sembla malament; ja hi ha prou bibliografia del tema i aquest, en canvi, dona un enfocament fresc que treu ferro al tema, deixant en l’aire qüestions i ressonàncies inspiradores/ suggerents.
Imagina un Jesús molt humà (això requereix una puntualització: tot i que els seus sentiments són molt humans, ell es creu el fill d’un deu desencarnat, i, de fet, l’autora li concedeix la potestat de fer miracles), vulnerable («un Jesús humano, enamorado, dubitativo y temeroso» (atrevetealeer.ensayos), un antiheroi aferrat a les sensacions terrenals i que considera que «L’ origen de tot mal és sempre l’esperit».
És clar que resultarà blasfem pel lector catòlic (no crec que sigui pas el target): el que proposa és molt contrari al que dicta el dogma. Però més enllà, no li veig un esperit ofensiu, malintencionat ni especialment provocatiu.
18 «La mare semblava molesta perquè jo no parlava amb la resta de comensals. En això ens assemblem: no és gaire xerraire. De parlar per no dir res no en soc capaç, i ella tampoc»
22 «Més endavant hi vaig pensar i vaig desaprovar aquests prodigis. Han distorsionat el que havia vingut a dur, l’ amor ja no era de franc, havia de servir per alguna cosa»
41 «Cap plaer no s’ acosta al que et dona un got d’ aigua quan et mors de set»
70 «No hi ha escapatòria. El dolor em domina absolutament. Cap idea, cap record me’ n por alliberar»
80 «Ell es considera l’ amor. L’ amor no és el bé. Entre l’ un i l’ altre hi ha una intersecció, i no siempre»
89 «Un nom ben triat: la passió designa allò que ens passa i, per conseqüència semàntica, un excés de sentiment en que la raó no participa»
107 «Un dels escriptors més grans dirà que el sentiment amorós desapareix amb la mort i es transforma en un amor universal”
Anagrama. 7.8
Evangeli molt apòcrif
La Floresta, sábado 25 de mayo, 2024
Tenía bastante curiosidad por esta novela; su planteamiento, que yo imaginaba en plan «Jesus Christ Superstar» (la recreación del personaje de Jesús obviando la dimensión divina) es un tema que me llama la atención.
Ha cumplido mis expectativas a medias, puesto que, en realidad, es un libro breve, ligero y poco pretencioso que está más cerca de un divertimento que de una crítica o estudio serio. No me parece mal que así sea; ya hay suficiente bibliografía del tema y éste, en cambio, da un enfoque fresco que quita hierro al tema, dejando en el aire cuestiones y resonancias inspiradoras/ sugerentes.
Imagina a un Jesús muy humano (esto requiere de una puntualización: aunque sus sentimientos son muy humanos, él se cree hijo de un dios desencarnado, y, de hecho, la autora le concede la potestad de hacer milagros), vulnerable («un Jesús humano, enamorado, dubitativo y temeroso» (atrevetealeer.ensayos)), un antihéroe aferrado a las sensaciones terrenales y que considera que «el origen de todo mal es siempre el espíritu».
Claro está que resultará blasfemo para el lector católico (no creo que sea el target): lo que propone es muy contrario a lo que dicta el dogma. Pero más allá, no le veo un espíritu ofensivo, malintencionado ni especialmente provocativo.
Libreta de lecturas 
Deja un comentario