EN CASTELLANO MÁS ABAJO
Doncs, tot i venir precedida d’excel·lents crítiques, no l’he acabada d’entendre. Els textos són clars i detallats, i els dibuixos també, amb un estil que jo qualificaria de ‘en plan americà dels anys 50’, però la manera en què s’entrecreuen les històries que la conformen em deixa no poques llacunes, i em costa reconstruir la història en la seva totalitat a partir dels fragments.
¿Potser es tracta d’això, de confondre una mica i deixar portes obertes, o és que en veritat és confús, o massa ambiciós? ¿O potser no he entès res i em perdo el millor intentant unir les històries en lloc de deixar-me portar pel que em provoquen?
El que entenc: la Mònica va ser una nena abandonada per la seva mare hippy, qui mai li va revelar la identitat del seu pare. Ja adulta, obre una humil botiga d’espelmes que acaba triomfant, es fa rica, es perd una mica en el camí. Més endavant, entrarà en una secta, en principi seguint el rastre dels seus progenitors, cosa que l’obsessiona, però progressivament serà abduïda pel culte. Aquesta part m’ha semblat especialment convincent, tractada amb un nivell de detall que et fa creure-la. Tot i que he descrit els esdeveniments en ordre cronològic, en el llibre no estan disposats així; l’obra alterna capítols realistes amb altres de més fantasiosos i caòtics.
Capitalisme, psicodèlia, pulp, terror amb tocs sobrenaturals, homenatges a moltes coses que se m’escapen… Color, varietat i intensitat en una novel·la gràfica que m’ha divertit però que potser no he sabut gaudir del tot.»
Editorial Finestres. Un 7.8
Comic book/ Pulp
La Floresta, lunes 23 de septiembre, 2024
Pues a pesar de venir precedida de excelentes críticas, no he acabado de entenderla. Los textos son claros y prolijos, y los dibujos también, de un estilo que yo calificaría de “en plan americano de los años 50”, pero la manera en la que se entrecruzan las historias que lo conforman me deja no pocas lagunas, me cuesta reconstruir la historia en su totalidad a partir de los fragmentos.
¿Ya se trata de eso, de confundir un poco y dejar puertas abiertas, o es que en verdad es algo confuso, o demasiado ambicioso? ¿O no he entendido nada y me pierdo lo mejor tratando de unir las historias en vez de dejarme llevar por lo que me provoque?
Lo que entiendo: Monica fue una niña abandonada por su madre hippy, quien nunca le reveló la identidad de su padre. De mayor, abre una humilde tienda de velas que triunfa, se hace rica, se pierde un poco. Más tarde entrará en una secta, en un principio siguiendo el rastro de sus progenitores, que es algo que la obsesiona, para progresivamente ir siendo abducida por el culto. Esta parte me ha parecido especialmente convincente, tratada con un nivel de detalle que hace que te lo creas un poco. Aunque he descrito los eventos en orden cronológico, en el libro no están dispuestos así; la obra alterna capítulos realistas con otros más fantasiosos y caóticos.
Capitalismo, psicodelia, pulp, horror con toques sobrenaturales, homenajes a muchas cosas que se me escapan … Color, variedad e intensidad en una novela gráfica que me ha divertido pero que quizá no he sabido disfrutar del todo.
Fulgencio Pimentel. Un 7.8
Comic book/ Pulp
La Floresta, lunes 23 de septiembre, 2024
Libreta de lecturas 
Deja un comentario