(EN CASTELLANO MÁS ABAJO)
Fa un temps vaig gaudir força amb la lectura de «Años salvajes», una novel·la extensa i intensa sobre surf, un tema que d’entrada no m’interessava especialment. Amb aquest precedent, afronto la lectura d’»Exhalació«, que resulta ser molt més que una novel·la sobre surf: és una novel·la d’aprenentatge que combina potents passatges d’acció i aventura amb d’altres que prenen un caire més reflexiu, íntim i fins i tot pervers. No tant una oda a la vida salvatge com una recreació de la seva ombra. Conjuga amb molt d’encert la nostàlgia amb el seu vessant més fosc i traumàtic.
El narrador ens parla de la seva infància en un indret remot d’Austràlia, on aprèn a surfejar i a fer tota mena de trapelleries amb el seu amic Loonie. Tots dos es deixen seduir pel misteriós Sando, un surfista hippy, parella de la no menys enigmàtica Eva, que els pren com a deixebles i els arrossega cap a límits i riscos força qüestionables. Un triangle d’amistat bizarra que es trenca amb traïcions mútues i que acaba portant el protagonista a viure uns descobriments sentimentals i sexuals que el marcaran per sempre.
El títol (no podia haver-ne triat un de millor) pren diversos significats: l’apnea esportiva, la respiració i la veu ronca del pare, l’asfíxia eròtica…
Aquest llibre m’ha sorprès molt: no et porta per on t’esperes, està engranat amb precisió i ben resolt. Crec que no l’oblidaré fàcilment.
32 «Jo era un nen, i no sabia com posar-hi paraules, però amb el temps vaig entendre què va captivar la meva imaginació aquell dia. Com era d’estrany veure homes fent una cosa bonica. Una cosa gratuïta i elegant com si ningú els veiés ni importés a ningú»
44 «I tot i que he viscut prou per convertir-me en el vell que soc avui i he assolit una quota personal de felicitat que compensa totes les bestieses que he arribat a fer al cap dels anys, encara ara comparo cada moment d’alegria, cada victòria i cada revelació amb la llum d’aquells segons de vida»
53 «Molt abans d’encendre l’aparell ja el sentia que començava a roncar, però no era fins més tard, en el silenci de la nit, que no arrencava amb ganes (…) ajagut despert sense cap esperança d’agafar el son mentre ell roncava com una serra a l’altra punta de la casa. I el soroll no era el pitjor. El que més em torturava era en las pauses»
93 «… i finalment maniobrar dins de la cova lluminosa en què es transformava cadascuna. Dins d’aquelles onades, malgrat el brogit de l’aigua, repicava l’eco de les nostres veus, que sonaven més profundes, més sonores»
97 «Durant el meu primer any de secundària havia trobat un refugi en la lectura, però aquell segon any ja s’havia convertit en un plaer en si mateixa»
126 «La seva ànima de guerrer hippy, tan difícil d’entendre avui en dia, era per un noi com jo, enlluernat pel fulgor de la seva autoritat, un codi tangible i embriagador»
173 «L’aire i l’oceà semblaven hiperoxigenats; tot era efervescent i bombollejant, com si molta estona després que haguessin passat les onades encara quedes energia per dissipar»
208 «Als vint-i-cinc anys ella era tan solipsista com qualsevol adolescent, i no se’n sortia més bé que jo amb la mecànica general del món»
215 » De nit s’emborratxaven i esquiaven per les teulades dels xalets provant de recórrer aldees alpines senceres saltant de teulada en teulada»
228 «Ens vam banyar junts com fa la gent a les pel·lícules. Vam fumar una mica de haixix i ens en vam anar al llit, i quan va aparèixer la bossa de plàstic vaig fer tot el que vaig poder per complaure-la»
230 «L’ última bombolla de la consciència. La gorja profunda del pànic. Sí, un deliciós escampall d’ espurnes»
240 «al final resultarà que sí que ets un pervertit, va dir amb inesperada tendresa.
Deu ser que estem fets l’un per l’altra, vaig respondre, amb una mitja rialla trista»
250 «¿D’això en dius moral?, vaig respondre, esforçant-me per no alçar la veu. ¿De privar la gent de la distinció entre pensar i actuar?»
L’altra editorial. Un 8.6
Novela d´aprenentage i aventures.
La Floresta, dilluns 24 d´abril, 2025
————————————————————————————
Hace un tiempo disfruté mucho con la lectura de «Años salvajes», una novela extensa e intensa sobre surf, tema que de entrada no me interesaba especialmente. Con ese precedente, afronto la lectura de «Exhalación» («Respira», en la edición en castellano de Libros del Asteroide), que resulta ser mucho más que una novela sobre surf: es una novela de aprendizaje que combina potentes pasajes de acción y aventura con otros que adquieren un tono más reflexivo, íntimo e incluso perverso. No tanto una oda a la vida salvaje como una recreación de su sombra. Conjuga con mucho acierto la nostalgia con una vertiente más oscura y traumática.
El narrador nos habla de su infancia en un lugar remoto de Australia, donde aprende a surfear y a hacer todo tipo de pillerías con su amigo Loonie. Ambos se dejan seducir por el misterioso Sando, un surfista hippy, pareja de la no menos enigmática Eva, que los toma como discípulos y los arrastra hacia límites y riesgos bastante cuestionables. Un triángulo de amistad bizarra que se rompe con traiciones mutuas y que acaba llevando al protagonista a vivir unos descubrimientos sentimentales y sexuales que lo marcarán para siempre.
El título (no podría haber escogido uno mejor) adquiere diversos significados: la apnea deportiva, la respiración y la voz ronca del padre, la asfixia erótica…
Este libro me ha sorprendido mucho: no te lleva por donde esperas, está engranado con precisión y bien resuelto. Creo que no lo olvidaré fácilmente.
Libreta de lecturas 
Deja un comentario