“Demolició” comença molt potent: un professor universitari rep una trucada de la comissaria de policia. S’ha de personar allà; algú l’ha denunciat, però no té idea de qui ni per què. Després d’uns dies d’angoixant espera, finalment s’assabenta que l’han denunciat per violació. No ho entén. Ell no ha fet res, precisament sempre ha estat molt prudent (o això pensa) en les seves relacions amb les alumnes. De la denunciant, ni tan sols li sona el nom…
A partir d’aquí comença un viacrucis judicial i mediàtic que va desmuntant la vida del protagonista: a la feina el volen apartar; la seva dona i filla el recolzen, però es percep una certa desconfiança; la seva amant accedeix a testificar a favor seu, cosa que acaba jugant en la seva contra.
És un llibre que es devora ràpidament, amb un ritme dinàmic i una evolució ben mesurada. Està ben escrit, és seriós i, de fet, ha guanyat algun premi literari. El tema que tracta és polèmic i actual, amb un cert interès morbós. Ara bé, no li veig una clara voluntat de denúncia. No crec, vull dir, que s’hagi de llegir com un al·legat sobre la indefensió dels homes davant una acusació (falsa?) d’aquesta mena. Tampoc no em sembla que prengui partit pel contrari; no sé si agradaria als sectors feministes més combatius. Llort obre el tema, el posa sobre la taula, però la novel·la funciona més com a thriller psicològic i policíac (amb la seva part taleguera) que no pas com a novel·la de crítica o intervenció social.
Una bona lectura que m’ha mantingut enganxat. El desenllaç potser no em sembla del tot convincent, però fa temps que no soc gaire exigent amb els finals si la novel·la, en conjunt, m’ha agradat.**
130 «-Potser sí, però em costa de creure que sigui una acusació falsa.
-Hòstia! Què la coneixes, a ella? -la va reptar.
-No.
-No la coneixes, però si algú està mentint sóc jo? Això ja és jugar brut»
137 «Ja ho diuen, és millor callar i semblar idiota que obrir la boca i confirmar-ho»
176 «Una de les pors era el pas per la presó. Altre cop apareixien les pel·lícules com a referent absolut. Homes rocosos, musculats, tatuats, galtes de paper de vidre, veus rogalloses, bullying cent per cent adult, al menjador, al pati, a les dutxes, a la cel.la»
190 » L’ angoixava relacionar-se amb tot d’ homes en un ambien hostil en què tenia molt més pes el poder físic que l’intel·lectual»
Clandestina editorial. Un 8
Thriller psicològic
La Floresta, dilluns 28 de juliol, 2025
“Demolició” empieza muy potente: un profesor universitario recibe una llamada de la comisaría de policía. Debe personarse allí; alguien lo ha denunciado, pero no tiene ni idea de quién ni por qué. Tras unos días de angustiosa espera, finalmente se entera de que lo acusan de violación. No lo entiende. Él no ha hecho nada, siempre ha sido muy prudente (o eso cree) en sus relaciones con las alumnas. De la denunciante, ni siquiera le suena el nombre…
A partir de ahí comienza un viacrucis judicial y mediático que va desmontando la vida del protagonista: en el trabajo quieren apartarlo; su mujer y su hija lo apoyan, pero él percibe cierta desconfianza; su amante accede a testificar a su favor, aunque la declaración termina volviéndose en su contra.
Es un libro que se devora rápidamente, con un ritmo ágil y una evolución bien medida. Está bien escrito, es serio y, de hecho, ha ganado algún premio literario. El tema que trata es polémico y actual, con un cierto interés morboso. Ahora bien, no le veo una clara intención de denuncia. No creo, quiero decir, que deba leerse como un alegato sobre la indefensión de los hombres ante una acusación (¿falsa?) de este tipo. Tampoco me parece que tome partido por lo contrario; no sé si gustaría a los sectores feministas más combativos. Llort abre el tema, lo pone sobre la mesa, pero la novela funciona más como thriller psicológico y policiaco (con su parte taleguera incluida) que como novela de crítica o intervención social.
Una buena lectura que me ha mantenido enganchado. El desenlace quizá no me resulte del todo convincente, pero hace tiempo que no soy muy exigente con los finales si la novela, en conjunto, me ha ido gustando.
Libreta de lecturas 
Deja un comentario