M’afegeixo en aquest cas a l’entusiasme generat per aquesta òpera prima. Una excel·lent novel·la negra rural sobre una família de desgraciats amb passions descontrolades i secrets inconfessables. El llibre comença amb la troballa del cadàver, presumptament assassinat, d’un dels fills, nouvingut a casa després de tres anys de desaparició misteriosa. Un crim que desperta les sospites i recels de tothom a la família; cadascú sap algunes coses i calla d’altres.
El llenguatge és cru i violent, dens, potent, bestial, amb complaença en tot allò que és brut i malaltís. Crida l’atenció la manera en què el relat està teixit: un cabal furiós de paraules desordenades al voltant d´uns mateixos fets, vistos des d’angles diferents. El punt és com aquests fets prenen un sentit nou a mesura que anem descobrint el context. Un entreteixit enrevessat, gairebé impossible de gaudir en una primera lectura. Cada capítol és el punt de vista d’un dels personatges envers un drama amb moltes arestes.
A més de l’obligada i justa referència a «Mientras agonizo», veig ressons del tremendisme d’un Cela i del costumisme una mica terrorífic de «Carcoma».
9 «Premia amb la mà esquerra el genoll del seu fill i amb l’altra es netejava les dents tot tancant-se amb les ungles fins als buits coberts de geniva negrosa»
16 «A les nits a fumava sota les estrelles amb el pare, però tampoc es deien res. Cap dels dos parlava gaire. S’assemblaven molt. Els fills grans s’ assemblen als pares»
21 «El poble era del color marró de casa meva. Les pedres de les parets estaven foradades i habitades per pols i aranyes de potes llargues»
59 «Una cosa era que se’t morís un germà, una cosa petita que tenia sis anys i que jo jugant vaig deixar escapar per sempre. L’ altra és un fill, una cosa jove de vint-i-tres anys a qui has alimentat i amb qui t’ has esforçat i has posat temps de la teva vida. Va ser com si tot el que hagués fet per ell no hagués servit per a res»
96 «A banda de beure aiguardent, anar de putes i pegar a la dona, li agradava tallar figuretes de fusta»
137 «La mare s’havia aixoplugat dins d’aquella fantasia i jo només hi apareixia per enderrocar-la. Ell no havia tingut altra opció que allunyar-se’n i ella s’havia passat tota la vida esperant-lo. Fins i tot un cop ja havia perdut el cap i s’havia consagrat aquella cadira, esperava veure’ l arribar pel camí, nimbat com un sant»
Anagrama. 8.5.
Noir rural català
Sant Cugat, dimarts 17 de gener, 2023
Me añado en este caso al entusiasmo generado por esta ópera prima. Una excelente novela negra rural sobre una familia de desgraciados con pasiones descontroladas y secretos inconfesables. El libro comienza con el hallazgo del cadáver, presuntamente asesinado, de uno de los hijos, recién llegado a casa después de tres años de desaparición misteriosa. Un crimen que despierta las sospechas y recelos de todos los familiares; cada uno sabe algunas cosas y se calla otras.
El lenguaje es crudo y violento, denso, potente, bestial, con complacencia en lo sucio y lo enfermizo. Llama la atención la forma en que el relato está tejido, un caudal furioso de palabras desordenadas que giran en torno a unos mismos hechos, vistos desde distintos ángulos. El punto es cómo estos hechos toman un sentido nuevo a medida que vamos descubriendo el contexto. Un entretejido enrevesado, casi imposible de disfrutar en una primera lectura. Cada capítulo es el punto de vista de uno de los personajes alrededor de un drama con muchas aristas.
Además de la obligada y justa referencia a «Mientras agonizo», veo ecos del tremendismo de un Cela y del costumbrismo algo terrorífico de «Carcoma».
Edita en castellano ed. Sajalín.
Libreta de lecturas 
Deja una respuesta